De sobte, tot s'esbaeix. Sorgeixen els adeus (que pot ser son un; fins demà), tornem a la normalitat.Els nervis s'estabilitzen, la calor resulta dificil de portar si no es de cara al públic. La feina queda com un no res i la música es torna monótona si no es crea, nomès se sent. Tota una feina feta, tot un saber estar, fins i tot, tota una amistat (qui més, qui menys). Tota una història que seguirem redactant dia rere dia per tornar a viure-la; amb els seus pros i contres, els seus sentiments, el no dormir com cal, amb l'escac al reich, poli i caco, acudits de matinada, guinyot, tute, teléfono estropeado, ping pong i el típic "ssshhhht, que es hora de dormir". L'estudi, o el no estudi de cadascú, les hores de parcials i tutti, ah! i el iogurt de sucre moré de canya.
Sempre que puguem, molt més.
Gràcies per la vostra paciència amb la nostra inexperiència, per la dedicació, per la voluntat i per ser com sou. Vosaltres feu i sou MoMa.
"Nosaltres som MoMa, i tu?"
